ÀGORA 3 Galeria d'Art

Arnau Alemany was born in Barcelona in 1948.

He has been exhibiting solo shows since 1978.

Artist painter who stands out for his oil painting technique of a precious character. His subject matter deals with constructions and buildings of great realistic detail set in landscapes of a clearly surrealist style.

He is one of the most important contemporary painters of the hyperrealist tendency.

WORKS

Biography
Curriculum
My Painting


Arnau Alemany nace en Barcelona en 1948, al pie de una colina, en uno de esos barrios que han crecido de una forma  anárquica, sin orden ni planificación, a medida que han ido llegando inmigrantes de las zonas desfavorecidas de  España; y donde los edificios han ido creciendo y ganado terreno, montaña arriba, en una cordillera que aprisiona la  ciudad. Durante aquellos años se construyeron edificios en lugares inusuales y de difícil acceso creando un conjunto  urbano insólito, cercano al disparate.

La enseñanza básica la aprende en la escuela de este barrio, destacando siempre por sus buenas notas en asignaturas  como dibujo y manualidades, que le agradaban y con las que disfrutaba desde sus primeros años de infancia. Al cumplir  12 años, ingresa en régimen nocturno en la sucursal de Artes y Oficios del barrio, y al finalizar el curso le otorgan un  premio consistente en una libreta de la Caja de Ahorros con 154 Ptas (apenas 1 euro). Al año siguiente se matricula  en el conservatorio de Artes Suntuarias Massana, donde asistirá durante cinco años, alternando estudios y trabajo. Su  primer empleo es el de aprendiz en un estudio de dibujos animados y anuncios publicitarios, y en los años siguientes  ejerce otros oficios como el de dibujante publicitario, fotógrafo, delineante industrial y ayudante de escultores. Su  último empleo lo hace en una fábrica de juguetes, donde hace modelos, moldes y contra moldes y hasta el diseño de  las cajas. Este trabajo por las tardes le permite pintar por las mañanas.

In 1978 he organised his first exhibition in Barcelona and from then on he devoted himself solely to painting. The works of these early years follow an abstract approach, which soon became figurative, evolving towards a detailed realism close to magic, which has become characteristic of his style.

Arnau Alemany conceives his work as an effort to question the spectator, to not leave him indifferent, whether for good or for bad. He conceives this task as an almost scientific, calculated effort of analysis, far from any spontaneity or subconsciousness that imposes itself overpoweringly. With the security of long years of training in drawing, graphics, painting and sculpture, he strives to create landscapes that are at once plausible and unreal; non-existent cityscapes, but endowed with a perfect geometry and a coherence in their individual elements that is impossible to achieve in the whole, thus forming what he calls an ‘imperfect landscape’. In this work of perceptual manipulation, he allows a certain air of laziness to creep in, a complacent observation of the urban planning incompetence and of the vegetation that struggles to recover its lost strength. The non-existent space that appears at the end of each work is inevitably different from what he had initially planned, as indeterminacy and openness to overcoming initial (often obsessive) expectations are habitual components of his work. In this way, the landscape becomes, for Alemany as for many artists, a journey into himself, and the painting a plastic and visual testimony of this journey.

Ha expuesto en Barcelona, Madrid, París, Lyon, San Francisco, Nueva York, Chicago y Valencia. Se ha presentado a  muy pocos concursos, pero posee el segundo premio de la bienal de Montecarlo de 1991. No creía en el principio de  regalar cuadros a los museos, por lo que sólo hay obra suya en el Museo Marugame Hirai de Arte Contemporáneo  Español de Marugame (Japón), que le adquirió cuatro piezas.

Arnau Alemany travelled as little as possible, but if he had to, he would preferably travel by train and, if possible, in a caboose. The only journey that interested him was the one he undertook every time he began a painting towards a non-existent place that would eventually come true.

Arnau Alemany believed and was convinced that in the painter's trade, one is always an apprentice.

Resumen de exposiciones colectivas/ Resum d’exposicions col·lectives/ Summary of Group  Exhibitions 
  • 1972 Galería de Arte Nova, Barcelona, Spain. 
  • 1980 Galería de Arte Fontana D´Or, Girona, Spain. 
  • Galería de Arte España, Barcelona, Spain. 
  • 1981 Galería de Arte Kandinsky, Madrid, Spain. 
  • 1982 Galería de Arte Contraparada 3, Murcia, Spain. 
  • 1985 Feria de Arte Internacional ARCO 85, Madrid, Spain. 
  • 1987 Galería de Arte Gaudí, Barcelona, Spain. 
  • 1988 Galería de Arte Puchol, Valencia, Spain. Feria de Arte Internacional INTERARTE 88, Valencia, Spain. 
  • 1990 Galería de Arte Villanueva, Madrid, Spain. 
  • 1991 La Bienal de Arte de Montecarlo. 
  • 1992 Galería de Arte Puchol, Valencia, Spain. 
  • 1993 Galería de Arte Heller, Madrid, Spain. 
  • 1994 Art Miami, Miami, USA. New York Art Fair, New York, USA. 
  • 1995 Art Miami 1995, Miami, USA. 
  • 1996 Galería de Arte Portals, Chicago, USA. 
  • 1997 Galería de Arte Heller, Madrid, Spain. 
  • 1998 Galería de Arte Portals, Chicago, USA. 
  • 1999 Galería de Arte John Cacciola, Nueva York, USA. 
  • 2000 ArtExpo, New York, USA. 
  • 2001 ArtExpo, New York, USA. 
  • 2002 Galería de Arte Halcyon, Londres, UK. 
  • 2003 Galería de Arte Puchol, Valencia, Spain. 
  • 2004 Galería de Arte Agora 3, Sitges, Spain. Galería de Arte Glass Garage, Los Angeles, USA. 
  • 2005 Galería de Arte Christopher Hill, Napa Valley, EE.UU. Leslie Levy Fine Art, Scottsdale, USA. 
  • 2011 The Spirit of Barcelona, Messums, London, UK.
  • 1972 Galería de Arte Nova, Barcelona, Spain. 
  • 1980 Galería de Arte Fontana D´Or, Girona, Spain. 
  • Galería de Arte España, Barcelona, Spain. 
  • 1981 Galería de Arte Kandinsky, Madrid, Spain. 
  • 1982 Galería de Arte Contraparada 3, Murcia, Spain. 
  • 1985 Feria de Arte Internacional ARCO 85, Madrid, Spain. 
  • 1987 Galería de Arte Gaudí, Barcelona, Spain. 
  • 1988 Galería de Arte Puchol, Valencia, Spain. Feria de Arte Internacional INTERARTE 88, Valencia, Spain. 
  • 1990 Galería de Arte Villanueva, Madrid, Spain. 
  • 1991 La Bienal de Arte de Montecarlo. 
  • 1992 Galería de Arte Puchol, Valencia, Spain. 
  • 1993 Galería de Arte Heller, Madrid, Spain. 
  • 1994 Art Miami, Miami, USA. New York Art Fair, New York, USA. 
  • 1995 Art Miami 1995, Miami, USA. 
  • 1996 Galería de Arte Portals, Chicago, USA. 
  • 1997 Galería de Arte Heller, Madrid, Spain. 
  • 1998 Galería de Arte Portals, Chicago, USA. 
  • 1999 Galería de Arte John Cacciola, Nueva York, USA. 
  • 2000 ArtExpo, New York, USA. 
  • 2001 ArtExpo, New York, USA. 
  • 2002 Galería de Arte Halcyon, Londres, UK. 
  • 2003 Galería de Arte Puchol, Valencia, Spain. 
  • 2004 Galería de Arte Agora 3, Sitges, Spain. Galería de Arte Glass Garage, Los Angeles, USA. 
  • 2005 Galería de Arte Christopher Hill, Napa Valley, EE.UU. Leslie Levy Fine Art, Scottsdale, USA. 
  • 2011 The Spirit of Barcelona, Messums, London, UK.

 

La meva pintura, per Arnau Alemany 

“Aquestes pintures intenten reproduir imatges reals del carrer i districtes urbans que hi ha a totes les grans ciutats i que passen desapercebudes gairebé sempre, per a la  majoria de visitants i turistes curiosos.  

Són llocs que molt poca gent coneix; tal vegada només els seus habitants i per suposat, jo. Acostumen a ser barris extrems o nuclis aïllats que s’aixequen guanyant terreny  al desert o bé és el desert que, d’una forma lenta i constant, va penetrant a la ciutat. En alguns casos, la vegetació seca i rèstega, és agressiva, creix i s’apodera dels llocs  més insòlits.  

Són zones insegures que canvien d’aspecte constantment. Són també, la frontera entre la metròpoli i el desert, la praderia o l’erm. Més enllà d’aquesta frontera només  queden alguns edificis dispersos en evidència estat de deteriorament o projectes d’urbanització que hi han quedat; projectes. En aquests immensos espais s’amunteguen els  estris, vehicles i artefactes en desús, també de vegades, elements de procedència desconeguda.  

Són imatges molt estranyes que fins i tot semblen irreals.  

Potser aquests paisatges no són totalment fidels a la realitat. No sé si són exactament com els he vist. Crec que estan en algun lloc, però no n’estic segur.  En realitat, no estic segur de res.”